No hay dos sin Pau

Avui he estat fent un café amb una de les meves amigues, bé, no se perqué dic un café si no m'agrada, però crec que queda millor que dir que he anat a fer un a fanta de taronja amb amiga; aixó de fer el café denota algun a cosa més que injerir aquest líquid que fa tan bona olor però tan amarg pel meu paladar. Hem estat xerrant molt i repassant algun dels fets més significatius dels darrers mesos, dels darrers anys. Hem canviat, ens hem adonat dels canvis i hem reflexionat sobre com èrem i en com els tombs que dona la vida, o els tombs que ens ha donat la vida ens han fet canviar la percepció que tenim de nosaltres mateixos o sobre els nostres actes; fa uns anys en Pau hauria amagat el cap sota l'ala i ara potser el deixa entreveure....sort d'aquests canvis que ens han portat allà on sòc i amb qui sòc ( vosaltres).

No sé com en la conversa ha sorgit que no hay Pau sin dos; en tantes ocasions en la meva vida hem estat tres persones; en les nits de marxa per barcelona, en les últimes hores en els sopars de Girona, en els tàndems de desbarriats de la meva colla son dos i en Pau, els tres solters de la colla, sempre dos i en Pau, en les hores en que necessitava parlar amb algú perque portava tot el dia sol i havia de canalitzar la meva alegria fent unes cerveses. Sempre una parella i en Pau, sense comptar a Irlanda, en el que erem tres solters. En Pau es pot dir que ha viscut amb una parella, i actualment ho fa. Potser els porto sort????No ho sé.

Quiero que se me pinte..

Estic content. Fer alguna que altra bestiesa no va malament de tan en tan. Avui he anat a buscar a l'Àngel, no l'he trobat, però he deixat un petita petjada; unes paraules, que espero que no se les endugui el vent, i si és així.....ho he intentat, no????. les espines clavades fora; és millor arrepentir-te d'una cosa que has fet que no d'una que no has fet ( consell més votat en les darreres setmanes); si després em queixo almenys serà amb raó.

Nena Daconte diu que " quiero que se me pinte bonita la vida" però la vida no es pinta sola, el pinzell està a la meva mà i he de inclinar-lo, resseguir allò que tinc, esquitxar els camins, deixar emprentes. Avui després del gris he utilitzat el vermell, espero que el pot de color vermell em duri uns quants dies més, per si de cas, baixaré a encarregar-ne uns quants a la botiga de baix de casa, m'ajudareu a pujar-los al 6è?.

L'Àngel ha deixat petjada en mi, ha pintat una mica, m'agradaria que em tornés a resseguir.

Un nuevo punto de partida.....

Jessica fue a comprar un hule con su madre a un pueblo cercano.
Fue al supermercado a comprar aquellos productos que necesitaran durante estos quatro días; durante el resto de días se abasteceran del supermercado más cercano al que será su nuevo hogar.
La que fue mi compañera de piso, y amiga se va de casa; esta vez a compartir casa con Fran.
Cada detalle lo han medido durante largos meses, los han sudado.
Han reído, se han enfadado, se han emborrachado para desestresarse, supongo que es todo lo que comporta la vida de pareja y la preparación del que será su nuevo hogar.
En el fondo me da pena; llamé a su casa y en unos días ya no la encontaré allí. Estoy un poco triste. Hemos paseado y recordado algunos de los momentos que hemos vividos juntos, pasámos por delante del restaurante en el que celebremos el x cumpleaños....en el que nos regalaron unos pajaritos ( a los que no hicimos mucho caso....jejeje). Sonrio.
Pues eso, Jessica ya se ha hecho un poco más mayor, un pasito más . Mucha suerte.

Todo el mundo sigue hablando y nadie escuchando...

Dicen que Marta viste ojos verdes. Y que Pau estaba totalmente ido. Esto me dijo Alberto; pero no me preguntó porqué, ni si deseaba contarle algo....estaba deseando explicarme como le fue la noche del viernes; lo entiendo. Porque a veces resulta tan dificil escuchar?.Quizá mi malhumor no me permitia ver los colores de la situación. Estaba en otro cielo....empieza a ser preocupante. Estaba.

Una nit màgica.

Un dijous no-qualsevol. Una festa sorpresa. 8+2, i 2+8. Em dirigia cap a la parada d’autobús, tornava cap a casa content per com havia anat la nit, però tornava sol a casa. Un àngel va aparèixer, i em va donar tot el que en aquell moment necessitava, tot el que volia que passés. En el moment en que menys t'ho esperes les coses succeixen...estic en un núvol. Ara visc pendent d’una trucada. Gràcies.