Una nit màgica.
Un dijous no-qualsevol. Una festa sorpresa. 8+2, i 2+8. Em dirigia cap a la parada d’autobús, tornava cap a casa content per com havia anat la nit, però tornava sol a casa. Un àngel va aparèixer, i em va donar tot el que en aquell moment necessitava, tot el que volia que passés. En el moment en que menys t'ho esperes les coses succeixen...estic en un núvol. Ara visc pendent d’una trucada. Gràcies.

1 Comments:
Quan dius "adeú , marxo a casa", en realitat vas a una parada d'autobús i esperes un àngel. Ho fem tots...
By
Anonymous, at 3:03 PM
Post a Comment
<< Home