En Pau Somia

Tuesday, March 21, 2006

Pua-Pau II

Tot era un miratge; ho tinc claríssim.
Amb perdó....però QUINA MERDA!

Peace

M’he passat dotze hores a la universitat. Em sento bé, ha estat un dia productiu. Tinc ganes d’agafar el llit; dies d’aquells en que anar a dormir no és un suplici, sinó un plaer, i dormir i dormir. Quan faig coses em sento bé, quan aprofito el temps, quan m’he de parar a pensar quin dia és; quan se que tancaré els ulls i pensaré en que descansaré i que al dia següent seguiré aprofitant el temps, quan estic rendit i no perdo els nervis per qualsevol xorrada, és com tornar a l’estat pur de la persona en que sembla que res et pot....ni que m'en recordés de quan estava en estat pur...Què és l'estat pur? Potser moments de pau?

Pua-Pau

El vaig conèixer fa uns mesos. Pura coincidència. Unes setmanes intenses. Avui ja no ho són, però potser demà si; a partir d’ara la senyoreta casualitat ho pot fer possible; no és difícil que aparegui.
Confusions; mira però no se cap a on, no se si les mirades es creuen.
Una de cal y otra de arena. Un alt i un baix. Un Barça-Chelsea. Un blanc i un negre. Un cd i un cassette. Però tot i això, una mirada, un copet al braç, unes trucades, unes paraules que em trenquen i que em fan dubtar encara més.
El nostre passatge fins a on? regional segur.
Interrogants i més interrogants que resoldre; potser amb una cervesa, o en un viatge en metro, o a casa, o al supermercat, o de festa, o divendres, o mai, o sempre. Bufff! No m’havia passat mai.

Thursday, March 16, 2006

Nos-tal-gia

He bebido demasiado vino y mañana tengo que madrugar. Quiero dormir y dormir. Ultimamente me siento triste, y no me gusta. Barcelona me sobra en muchas ocasiones.
Girona, te echo de menos; Veva , Sílvia, Ims....joder; quisiera compartiros.

Sunday, March 05, 2006

Busca'm

És ben tard i escric sense cap guió previ, sense saber el que ben bé vull dir. L'altre dia estava mirant la televisió i vaig sentir això que en diuen l'inspiració; vaig pensar tal com diuen molts autors, plasmar el meu pensament en un tovalló, al paquet de tabac....per així poder escriure després sobre la meva revel.lació o rebel.lació. No ha estat així; ni tenia un tovalló, si un paquet de tabac però suposo, que no tenia ganes d'escriure.
Per primer cop a la meva vida m'he sentit un projecte d'autor.
A partir d'ara vull ser un autor, L'AUTOR i ACTOR del meu camí, agradi o no. Sentiré l'inspiració, l'anotaré allà on sigui i la intentaré perseguir.....fins que vegi l'obra acabada, moldejada, amb cara i ulls...i que em miri, i em faci un petó i em doni les gràcies; i que em digui, que bé que em sento al teu costat, i poder dir-li que aquesta és la nostra cançó , i, i ,i , i , i dir-li que l'estimo, que no marxi a dormir encara, que m'esperi despert....Tinc tantes coses per dir; inspiració o intuïció ens trobem??.
Pauet.