Somnis que es fan realitat

Els somnis d’en Pau es van fent realitat. És acollonant com la vida et pot canviar en pocs dies. Des de l’aparició de l’Àngel, aquella nit del mes d’abril, a en Pau les coses li han anat força bé, ha recuperat la il·lusió i el més important és que ha estat capaç de lluitar pel que volia. I ho ha aconseguit. En Pau ahir es va encadenar a la seva olor, tot el dia la sent, allà on va. En Pau s’ha impregnat d’Àngel. En Pau es va treure tota la roba i es va sentir lliure, era ell de veritat, sense pensar-se ni en sol un moment el que havia de dir o havia de fer; tot va fluir, sense guions, va ser el que va sortir d’ell . En Pau ha tingut un dels millors despertars de la seva història després de dormir entrellaçat, enredat, encaixat a un cos que li ha donat tot el que ell necessitava. Un petó bon matí. Avui no pot demanar res a ningú, no pot, no ho necessita. Potser demà si. Està en un núvol que li fa veure lo meravellós que és sentir, sentir paraules maques, gestos precisos i intensos que et ressegueixen, carícies, mirades....buff.