Loco por mi...

Una de esas canciones. Nena Daconte " He perdido los zapatos" , esto es LOCO POR MI:

Quiero que se me pinte bonita la vida. Que no me pierda otra vez buscando esas flores de papel que alguien pintó del color que quería para mi vida. Yo sólo soy un payaso con gafas azules. Me las dieron hace tiempo a cambio de fama y una historia pegada a la espalda: “Esta niña no ha roto nada”, y en mi vida, mi amor, esto no es lo que… quiero que no me rompan las ilusiones. Quiero quedarme tranquila durmiendo en tu almohada y no ver después que no sirvió de nada. Yo que te he prometido toda la vida. Yo que he esperado tanto a que llegaras y ahora, siempre te miro de afuera, como si yo no estuviera. PARA HACERME FELIZ HAY QUE ESTAR MUY LOCO… POR MÍ.

Pas a pas.

Ahir a la tarda en Pauet es va recòrrer la ciutat de Barcelona buscant respostes. La música l'ha acompanyat. Ha fet el camí que va fer amb l'Àngel aquella nit; ha resseguit aquell seient groc que en va ser testimoni, els edificis que van ser cómplices d'en Pau i que el miraven, que no van dir res a ningú, que no es van ruboritzar d'aquell petó. Sent nostalgia, sent desig, ràbia , impotència.....un cúmul de sentiments, molts d'ells contradictoris i que vol que desapareguin. No sap què ha de fer per poder sentir de nou, per olorar de nou .Tal com li comenten; això, és el pa de cada dia de moltes persones; gent que va i que ve. Peró es que en Pau no vol que l'Àngel marxi, vol retrobar-lo, en aquests moments es sent com un nen de 7 anys al que li han tret la pilota quan estava a punt de marcar un gol. Tot plegat és estrany, és curiós com canvien les coses en uns dies, en aquest cas per malament....peró potser demà el teléfon sona...o potser el fará sonar.

En Pau vol que tot això s'acabi, un final feliç seria perfecte i un final no-feliç seria un final, és el que vol.

Somnis que es fan realitat

Els somnis d’en Pau es van fent realitat. És acollonant com la vida et pot canviar en pocs dies. Des de l’aparició de l’Àngel, aquella nit del mes d’abril, a en Pau les coses li han anat força bé, ha recuperat la il·lusió i el més important és que ha estat capaç de lluitar pel que volia. I ho ha aconseguit. En Pau ahir es va encadenar a la seva olor, tot el dia la sent, allà on va. En Pau s’ha impregnat d’Àngel. En Pau es va treure tota la roba i es va sentir lliure, era ell de veritat, sense pensar-se ni en sol un moment el que havia de dir o havia de fer; tot va fluir, sense guions, va ser el que va sortir d’ell . En Pau ha tingut un dels millors despertars de la seva història després de dormir entrellaçat, enredat, encaixat a un cos que li ha donat tot el que ell necessitava. Un petó bon matí. Avui no pot demanar res a ningú, no pot, no ho necessita. Potser demà si. Està en un núvol que li fa veure lo meravellós que és sentir, sentir paraules maques, gestos precisos i intensos que et ressegueixen, carícies, mirades....buff.