Elles i en Pau
En Pau va créixer en un món femení. En els primers anys de la seva vida només va tenir veïnes; eren 4 noies i ell. Cal sumar-hi les amigues d’elles; perquè elles només anaven amb elles i no amb ells. Les noies amb les noies i els nois amb els nois. El grup d’en Pau eren Elles i en Pau ( a l’Ivan no el volíem).
Un món femení que el portava a jugar a jocs considerats de nenes, que ell feia seus; jugar a corda, els ninotets o nines, cantar, ballar….aquest era el meu món. Era el que vaig mamar de petit. Jugar a cotxes, a futbol, a guerra no m’agradava…eren jocs massa agressius, jocs massa llunyans, que no tenien res a veure al meu concepte de diversió; m’apassionava jugar a que era no se pas què, a disfressar-me. Jocs comunicatius i no competitius, jugar a ser alguna cosa que no ets. Un joc que de vegades reapareix i no se aturar.
Fruit de la reflexió d’una de les millors professores que he tingut mai, en Pau va fer un petit viatge al passat. La Yolanda deia alguna cosa així:
“Les diferències sexuals es manifesten en quan a les habilitats comunicatives; les nenes neixen amb les connexions de l’hemisferi dret i esquerre del cervell molt més desenvolupat; potenciant d’aquesta manera la part creativa, comunicativa. Els nens desenvoluparan més la part racional, controlaran millor l’ espai. L’ escola, en moltes ocasions contribueix a desenvolupar aquestes habilitats .
Les hormones tenen un paper important en la configuració sexual ; les dones amb els estrògens desenvolupen poc l’agressivitat, i molt la cura i els homes amb la testosterona desenvolupen conductes agressives, el control del territori; a la llarga , s’encarrega de tasques relacionades amb el medi.”
En Pau quan escoltava a la professora es posava les mans al cap; ell no era així. En Pau és diferent, a aquesta conclusió va arribar; l’Arnau també ho és, la Júlia també. Tots som especials, l’Àngela també.
En Pau es convenç així, mira el seu voltant, per no sentir-se tan estrany. Tot i això, de vegades, no ho aconsegueix.
(En aquests moments recordo la bicicleta engalanada de la Berta; una conjuminació de creativitat, velocitat i de diferència amb les bicicletes de les altres nenes, hi poso la mà al foc.).Quantes coses en una!!!
Per cert, un veí em deia que la meva bicicleta era de nenes; resulta que hi havien bicicletes per anar a passejar ( les de les nenes) i les de cross ( la dels nens) per anar a fer salts pels boscos que m’han vist, a mi ,PASSEJAR, i no votar).Em feia mal i em feia sentir diferent. Una cosa, no us penseu, en Pau seguia passejant amb elles, como no. Encara hi passejo, en un altre medi i amb un altre vehicle.
Cap generalització l’ha convençut mai. Ell va dels casos generals als particulars. En Pau busca llimones vermelles, i les troba, no us penseu pas que no!.
Un món femení que el portava a jugar a jocs considerats de nenes, que ell feia seus; jugar a corda, els ninotets o nines, cantar, ballar….aquest era el meu món. Era el que vaig mamar de petit. Jugar a cotxes, a futbol, a guerra no m’agradava…eren jocs massa agressius, jocs massa llunyans, que no tenien res a veure al meu concepte de diversió; m’apassionava jugar a que era no se pas què, a disfressar-me. Jocs comunicatius i no competitius, jugar a ser alguna cosa que no ets. Un joc que de vegades reapareix i no se aturar.
Fruit de la reflexió d’una de les millors professores que he tingut mai, en Pau va fer un petit viatge al passat. La Yolanda deia alguna cosa així:
“Les diferències sexuals es manifesten en quan a les habilitats comunicatives; les nenes neixen amb les connexions de l’hemisferi dret i esquerre del cervell molt més desenvolupat; potenciant d’aquesta manera la part creativa, comunicativa. Els nens desenvoluparan més la part racional, controlaran millor l’ espai. L’ escola, en moltes ocasions contribueix a desenvolupar aquestes habilitats .
Les hormones tenen un paper important en la configuració sexual ; les dones amb els estrògens desenvolupen poc l’agressivitat, i molt la cura i els homes amb la testosterona desenvolupen conductes agressives, el control del territori; a la llarga , s’encarrega de tasques relacionades amb el medi.”
En Pau quan escoltava a la professora es posava les mans al cap; ell no era així. En Pau és diferent, a aquesta conclusió va arribar; l’Arnau també ho és, la Júlia també. Tots som especials, l’Àngela també.
En Pau es convenç així, mira el seu voltant, per no sentir-se tan estrany. Tot i això, de vegades, no ho aconsegueix.
(En aquests moments recordo la bicicleta engalanada de la Berta; una conjuminació de creativitat, velocitat i de diferència amb les bicicletes de les altres nenes, hi poso la mà al foc.).Quantes coses en una!!!
Per cert, un veí em deia que la meva bicicleta era de nenes; resulta que hi havien bicicletes per anar a passejar ( les de les nenes) i les de cross ( la dels nens) per anar a fer salts pels boscos que m’han vist, a mi ,PASSEJAR, i no votar).Em feia mal i em feia sentir diferent. Una cosa, no us penseu, en Pau seguia passejant amb elles, como no. Encara hi passejo, en un altre medi i amb un altre vehicle.
Cap generalització l’ha convençut mai. Ell va dels casos generals als particulars. En Pau busca llimones vermelles, i les troba, no us penseu pas que no!.
posted by Pau at
3:13 PM
|
4 comments
