Pua-Pau

El vaig conèixer fa uns mesos. Pura coincidència. Unes setmanes intenses. Avui ja no ho són, però potser demà si; a partir d’ara la senyoreta casualitat ho pot fer possible; no és difícil que aparegui.
Confusions; mira però no se cap a on, no se si les mirades es creuen.
Una de cal y otra de arena. Un alt i un baix. Un Barça-Chelsea. Un blanc i un negre. Un cd i un cassette. Però tot i això, una mirada, un copet al braç, unes trucades, unes paraules que em trenquen i que em fan dubtar encara més.
El nostre passatge fins a on? regional segur.
Interrogants i més interrogants que resoldre; potser amb una cervesa, o en un viatge en metro, o a casa, o al supermercat, o de festa, o divendres, o mai, o sempre. Bufff! No m’havia passat mai.