per-por-pau

Fa dies que encerto l’auricular de l’orella dreta ( un d’ells no funciona). Massa sort.
He comprat un paquet de piles que m’han durat un dia.
M’he proposat passar el dia de demà amb tres euros ( no ho aconseguiré).
Feia mesos que sentia alguna cosa per algú. Avui no.
La meva mare ha dit “coño” en menys de cinc segons.
La Júlia em retreu que no sàpiga els dies que no té classe, i s’ofèn quan li dic que practiqui la llengua castellana.
Sento que les meves veritats s’esfumen en poc temps, es converteixen en miratges.
Jo, en moltes ocasions, em sento un miratge, una mitja veritat que es tapada per la por, aquella que m’envaeix en moltes de les coses que faig.
Sovint tot es transforma en dubte, en un jo no sóc capaç de…La impotència ha d’esfumar-se perquè si no em fondre.
El “ si pongo ganas, si pongo corazón “ no em serveix. Sona massa bé, però no l’aplico; la por m’abraça massa fort.
Busco forces en les cançons, en les mirades, en les paraules; però no les trobo. Potser hauré de buscar en mi mateix, en les meves entranyes.
Gracies a tots per les vostres mirades i paraules, m’encoratgen, però , com sabeu, el cos se’m paralitza fent que el meu cor no bategui tal i com vosaltres i jo voldriem.
Dilluns començo de nou; un nou curs, un nou camí,un nou sentir, unes mirades de veritat. Amb tu.