Pau i Fontana

Cada dia el viatge en metro se’m fa més pesat, avui me n’he donat. No suporto haver de fer-me tota la línia verda cada dia. Les Corts-Mundet, aquest és el meu trajecte. Hi ha parades que m’agraden més que unes altres; Fontana és la meva preferida i Penitents i Vallcarca les que menys m’agraden. Fontana és una parada que recordo haver conegut quan tenia 14 anys, en una d’aquelles excursions que organitzava la meva escola a Barcelona; vam anar a un teatre de Gràcia a veure una obra en anglès. Des d’aleshores,sempre que escrivia alguna mena de conte sortia la parada de metro de Fontana.
A Fontana vaig quedar amb la Berta la primera setmana que em vaig quedar a Barcelona; a Fontana vaig fer l’intent d’imprimir un dels treballs més importants del curs passat, i prop vaig passar uns dels sant joans més especials que he passat fins ara.
Sempre que em pregunten on m’agradaria viure, Fontana.
Un dels historiadors que més m’han citat és un tal Fontana.
A la Fontana de Trevi van intentar lligar amb mi, era un home.
Fontana, no deixaré mai de somiar. Pau.